Verbs

Veu

 

Considerem una situació en què s'ha declarat un foc i els bombers han anat a apagar-lo. Al voltant del concepte verbal 'apagar' veiem dos participants, 'el foc' i 'els bombers'. En direm arguments: deixem ara el concepte només indicat, i més endavant hi tornarem.

Centrem-nos en les diferents maneres d'organitzar l'enunciat. En català, per exemple, podem dir:

Els bombers han apagat el foc
El foc s'ha apagat
Vam fer apagar el foc als bombers

En tots tres exemples hi figura un dels arguments, 'el foc'; l'altre, 'els bombers' és absent en el segon: ho hem considerat un detall secundari.

Els arguments s'han expressat de diverses maneres, i el verb també. Diem que en el primer exemple hi ha una construcció activa, en el segon una construcció passiva i en el tercer una construcció causativa.

Aquestes diferents construccions afecten tant la forma del verb com la construcció dels arguments. Les dues coses estan relacionades, però és bo d'examinar-les per separat. Ara ens limitarem a discutir les diferències en el verb: allò que tradicionalment s'anomena veu gramatical o diatesi.

Les variants de veu tenen un abast diferent segons les llengües, i les formes de realització són també diferents: amb afixos, amb clítics, amb verbs auxiliars...

En català només hi ha una forma verbal simple que comporti un canvi de veu, i encara només en alguns contextos determinats. És el cas dels participis dels verbs transitius:

La casa, destruïda per l'incendi, es va vendre com a solar.

En llatí, en canvi, incloïa un morfema de passiva present en moltes formes verbals diverses:

amatur és estimat
amabatur era estimat
amabitur serà estimat
ametur sigui estimat
amaretur fos estimat
etc.  

El català admet l'anomenada passiva reflexa, formada pel verb acompanyat d'un clític, 'se':

El foc s'ha apagat

El grec clàssic afegia a l'activa i a la passiva una veu mitjana, aproximadament equivalent a la nostra reflexiva i també expressiva dels fet que el subjecte és alhora el beneficiari:

Ho therapéutēs toîs theoîs thýetai
El fidel als déus fa_un_sacrifici

Hi ha llengües que tenen, per dir-ho així, diverses passives, corresponents a diverses possibilitats d'organització de l'oració. L'indonesi, per exemple, en té una que permet donar al beneficiari una especial rellevància dins l'oració:

Hasan di_ bawa _kan ayam itu oleh Ali
Hasan [Veu]_ portar _[Veu] pollastre el per Ali

En suahili es distingeix entra la passiva i l'estativa; la primera expressa un procés de canvi i la segona el resultat d'aquest:

Ki_ kombe ki_ me_ vunj _wa na m_ toto
[Classif.]_ copa [Classif.]_ [Perf.]_ trencar _[Pass.] per [Classif.]_ nen

Ki_ kombe ki_ me_ vunj _ika
[Classif.] copa [Classif.] [Perf.] trencar [Estat.]

Com s'ha vist en els exemples inicials del català, també la construcció causativa altera la sintaxi, i per tant les formes verbals que l'indiquen poden considerar-se dins el grup dels canvis de veu. En algunes llengües hi ha una veu causativa, expressada mitjançant un morfema unit al verb. És el cas del japonès:

Kodomo wa e o kak _imash _ita
nen [Tòpic] dibuix Objecte dibuixar [Respecte] [Passat]

Kodomo ni e o kak _ase _imash _ita
nen [Cas] dibuix Objecte dibuixar fer (=causatiu) [Respecte] [Passat]