Verbs

Verbs auxiliars

 

Distingim entre

cantava
ha cantat
va cantar
etc.

En la primera d'aquestes tres formes hem fet una distinció mitjançant un morfema unit al verb; en les altres dues, en canvi, hem fet servir el que s'anomena un verb auxiliar.

En principi, dos verbs voldria dir dues oracions; però hi ha motius per considerar que en els exemples suara esmentats i en situacions anàlogues els dos verbs es comporten com una unitat. Podem preguntar-nos si hi ha algun criteri per separar el sistema de verbs auxiliars d'una veritable oració subordinada: sense entrar en complexitats, podem dir que el conjunt verb + auxiliar comparteix tots els arguments i els complements; una oració subordinada pot tenir-ne de diferents. En canvi no seria vàlid el criteri de la distància entre tots dos. En català mateix podem dir

M'has ben sorprès

i no volem pas renunciar a considerar 'has sorprès' com una mena d'unitat. I això, que és marginal en català, és la norma en d'altres llengües. És el que passa en anglès en determinades circumstàncies:

Have you closed your book?
Has tu tancat el_teu llibre?

Algunes llengües compensen la pobresa de la flexió verbal amb l'abundància dels verbs auxiliars. És el cas de l'anglès:

He is writing
He was writing
He has written
He has been writing
He will write
He will be writing

Un cas semblant és el de l'alemany:

Übermorgen werde ich die Arbeit beendet haben
Demà_passat [Futur] jo la feina acabat haver

(Notem, de passada, la gran distància entre l'auxiliar 'werde' i el conjunt que en depèn, 'beendet haben'.).

En aquestes construccions un dels verbs, l'auxiliar, sol prendre els morfemes propis d'un verb ordinari, mentre l'altre es posa en una forma poc marcada (infinitiu, participi, etc.):

Ha encès el foc.
Havia encès el foc
Haurà encès el foc
Hagi encès el foc
etc.

Els verbs auxiliars sovint es diferencien dels verbs ordinaris per una morfologia amb menys variacions però alhora més 'irregular'. Així en anglès l'auxiliar 'shall' és un verb defectiu, que només té dues formes, i que alhora és irregular:

shall
should

En tots els exemples precedents l'ús del verb auxiliar aporta matisos sobre temps i aspecte; però també hi ha casos en què se n'aporten de veu, mode i negació.

Pel que fa a la veu, el català mateix ens en forneix exemples:

Aquesta casa fou destruïda durant la guerra

També poden introduir-s'hi variacions de mode. En anglès, per exemple, una part de l'imperatiu es fa amb l'auxiliar 'let':

let them come
que vinguin!

En anglès l'adverbi de negació no pot acompanyar els verbs ordinaris, només els modals; per aquest motiu la negació dels verbs es fa amb l'auxiliar do acompanyat de l'adverbi de negació 'not':

She does not know me
Ella no em coneix

Algunes llengües tenen un verb auxiliar de negació: en finès hi ha el verb 'e-', que s'uneix a les terminacions personals, com qualsevol altre verb, però sense marques de temps ni aspecte; aquestes van, si cal, amb el verb dependent, en una forma especial sense morfemes de persona:

E_mme tarvitse hevos _ta
No_[Pers. núm.] necessitar cavall _[Cas]