Verbs

 

D'una manera general els afixos que modifiquen un verb són més nombrosos i presenten més interferències mútues que els del nom. Això comporta que la sistematització dels fenòmens des d'un punt de vista comparatiu de les diverses llengües sigui força més complex.

En català els noms tenen com a màxim 4 formes ('nen', 'nena', 'nens', 'nenes'), i la majoria només en tenen dos ('abric', 'abrics'). El verbs, en canvi, tenen més de 50 formes, i més del doble si comptem les compostes ('parlem', 'parlaries', 'parlaràs', 'haguéssiu parlat', etc.).

En anglès els noms tenen només dues formes ('pen', 'pens'), els verbs - comptant només les formes simples - en tenen cinc ('take', 'takes', 'took', 'taken', 'taking').

El llatí, que presenta una complexitat gran en el nom, amb 12 formes (6 casos en singular i 6 en plural), presenta una morfologia verbal amb un centenar llarg de formes simples (incloses les formes dels participis).

Considerem la frase següent:

Ahir vaig recordar que la setmana vinent ja serà Nadal

Concentrem-nos en l'examen de les expressions de valor temporal que trobem en aquesta frase; des d'un punt de vista de la forma hi trobem emprats quatre procediments diferents:

Cada llengua fa un ús diferent d'aquests quatre procediments.

Analitzarem en primer lloc el primer d'aquests procediments, clarament morfològic, amb especial atenció a les distincions semàntiques que obtenim amb el seu ús; i el segon, amb aspectes morfològics i sintàctics.

Els procediments tercer i quart són clarament de naturalesa sintàctica, i seran analitzats en tractar de l'oració.