Variacions de les funcions sintàctiques

Oracions passives

 

En moltes llengües l'organització dels arguments a l'entorn del verb admet diverses possibilitats. Il·lustrem-ho amb un exemple en català:

Gaudí va projectar la Sagrada Família
La Sagrada Família fou projectada per Gaudí

En la primera oració, 'Gaudí' és el subjecte i 'la Sagrada Família' l'objecte. A la segona, 'la Sagrada Família' pren més relleu i esdevé subjecte; 'Gaudí', en canvi ha passat a ocupar un lloc perifèric, anomenat habitualment 'complement agent', que fins i tot pot arribar a ometre's; ho indiquem posant l'argument omitible entre parèntesis:

La Sagrada Família fou dissenyada (per Gaudí) durant l'època modernista

Alhora, el verb també ha canviat. la forma activa 'va projectar' ha donat pas a una forma passiva, 'fou projectada'.

Un canvi anàleg al que hem vist per al català es dona en moltes altres llengües, per exemple en anglès:

This money has been saved (by my sister) with effort
Aquest diner ha estat estalviat (per la meva germana) amb esforç

L'anglès, però, duu les possibilitats de canvi més enllà: també els complements indirectes poden esdevenir subjectes de passiva:

Peter was given a book (by John)
Pere fou donat un llibre (per Joan)

Notem que en els dos casos que acabem d'examinar la forma verbal és la mateixa, tant si el subjecte és l'antic complement directe com l'antic complement indirecte, però en tots dos casos diferent de l'activa.

Hi ha d'altres llengües en què en què el reajustament de funcions sintàctiques és encara més extens. Per exemple, en kapampangan, llengua de les Filipines, poden passar a subjecte fins i tot els instrumentals i alguns locatius:

Panulat ne ning lalaki ing lapis
Escriu ell_ho [Agent] noi [Nom.] ploma