Variacions de les funcions sintàctiques

Causatius

 

En les oracions que expressen fets sovint podem distingir entre un agent i un causant; si els volem expressar tots dos, hi hem d'afegir un nou argument. La nova oració s'anomena causativa, i s'hi produeix un reajustament de les funcions sintàctiques. Així, a

L'Antoni va callar

hi ha un sol argument, 'l'Antoni', que és el subjecte. Però en la construcció causativa

La Maria va fer callar l'Antoni
La Maria el va fer callar

el causant, 'la Maria', esdevé subjecte, i l'antic subjecte passa a objecte directe, com veiem per l'ús del pronom 'el'.

Però si l'oració és transitiva i en fem una causativa, en aquesta no pot haver-hi dos objectes, i l'anterior subjecte pren una funció sintàctica diferent; en català esdevé un complement indirecte, com veiem per l'ús de la preposició 'a' i del pronom 'li':

L'Antoni va recollir el paquet
La Maria va fer recollir el paquet a l'Antoni
La Maria li va fer recollir el paquet

Canvis d'aquesta mena són generals - i sorprenentment coincidents - en una gran diversitat de llengües. Així en turc:

Daktilo mektub_u yaz_dı
Mecanògraf_[Nom.] carta_[Ac.] va_escriure

Ben daktilo_ya mektub_u yaz_dır_dı_m
Jo mecanògraf_[Dat.] carta_[Ac.] vaig_fer_escriure

Una cosa anàloga s'esdevé amb els verbs de permís. Així, en anglès,

He left
Se'n va anar

I allowed him to leave
Vaig deixar que se n'anés