Subordinació d'oracions

Subordinades substantives

 

En català una oració pot esdevenir subordinada substantiva avantposant-hi la conjunció 'que':

M'agrada [ que vinguis amb mi ]

Aquest és un recurs emprat en molts llengües; és el cas de l'anglès 'that' o del suec 'att':

We knew [ that the road led to Perth ]
Sabíem que la carretera duia a Perth.

Jag sade, [ att jag aldrig rökte ]
Vaig dir que no fumava mai

Algunes llengües prescindeixen ocasionalment de la conjunció; és el cas de l'espanyol

Rogamos [ no se acerquen a las vías ]
Preguem [ que no s'acostin a les vies ]

Hi ha llengües que fan un gran ús d'aquesta connexió directa, com és ara l'anglès:

He told me [ he paid five pounds for it ]
Ell va_dir me [ ell va_pagar cinc lliures per ell_[Neutre] ]

I believe [ the train stops here ]
Penso [ que el tren s'atura aquí ]

I en moltes llengües és la forma més habitual. En xinès, per exemple,

Wǒ shuō [wǒ diūle zhè běn shū]
Dic que he perdut el llibre.

En la mesura que una llengua és rica en infinitius i participis, aquests poden tenir un paper rellevant en la subordinació substantiva.

En català l'infinitiu juntament amb els seus complements pot equivaldre a un substantiu:

[ No trobar una feina estable ] el neguitejava profundament
[ Renunciar a aquell viatge ] em fou molt dolorós
[ Desdir-nos-en ara ] no ens serà fàcil

En anglès també es tendeix a fer servir el participi present:

[ Building the house ] was long and painful
Construir la casa fou llarg i penós

I en llatí

Nihil difficile [ amanti ] puto
No_res difícil [ qui_estima_[Dat.] ] considero

La presència d'un infinitiu pot ocasionar el canvi de formes sintàctiques dels arguments. És el cas dels infinitius subordinats de l'anglès:

I want [ him to leave ]
Vull [ ell_[Ac.] anar-se'n [=se'n vagi]

Aquest és també el cas de l'anomenat subjecte en acusatiu del llatí

Dico [ te amicum meum esse ]
Dic [ tu amic meu ésser [=que ets] ]

En molts casos les oracions de relatiu es poden substantivar prescindint de l'antecedent:

Ho preguntarem a [ qui sàpiga alemany ]

o amb un substantivador (article o demostratiu), com ara en català

Fes [ el que vulguis ]

o en francès:

[ Ce que je dis ] est la verité
Això que (=el que...) jo dic és la veritat