Subordinació d'oracions

Subordinades adverbials

 

Les subordinades adverbials equivalen a un adverbi o a un complement circumstancial i, com aquests, presenten una gran varietat, tant sintàctica com semàntica.

En moltes llengües els verbs tenen formes específiques que poden constituir el nucli d'una subordinada adverbial. En català, per exemple,

[ Havent cobert les necessitats més elementals ], va començar a interessar-se per l'art.
[ Envoltats per un bon gruix de neu ], van estar-se tres dies a la cabana.
Només ho aconseguí [ insinuant una propina al funcionari ]
[ Perdudes totes les esperances ] se n'acomiadà tristament

Trobem construccions anàlogues en moltes llengües. Així en llatí,

Tutius esse arbitrabantur, [ commeatu interclusos, ] sine ullo vulnere victoria potiri
Consideraven més segur, havent-los tallat l'aprovisionament assolir la victòria sense cap mal

I anàlogament en anglès,

[ Hated by his foes, ] the minister retired from office
Odiat pel adversaris, el ministre va abandonar el càrrec

Sovint el verb subordinat és introduït per una preposició:

[ Sense pensar-ho dues vegades ] li va dir que no

En l'oració

[ Si m'haguessis fet cas ] això no hauria passat

hem fet servir la conjunció subordinant 'si'; en l'oració

La guineu, [ quan no les pot heure, ] diu que són verdes.

on veiem que un adverbi, interrogatiu en altres ocasions, aquí fa de conjunció; és un fenomen comú a moltes llengües. En anglès,

The aeroplane crashed [ where it did no damage]
L'avió es va estavellar on no va fer cap mal

En català les conjuncions, igual que les preposicions, van davant el sintagma que regeixen. Però en les llengües amb postposicions, en canvi, les conjuncions subordinants - o les postposicions en funció de conjunció - solen anar darrere, com és el cas del japonès:

[ Kare ga iku nara ] boku mo ikimasu
[ Ell [Nomin.] anar si (=en el cas que) ] jo també [hi] vaig

Hi ha casos en què el morfema subordinant s'uneix al verb subordinat; és el cas del basc:

[ Hor dago _en ] etxe_a
[ Aquí està _que ] casa_la