Subordinació d'oracions

Serialització de verbs

 

Examinem l'exemple català

[ Havent sopat ] vam sortir a prendre la fresca

No hi ha cap conjunció que uneixi les dues oracions, i el gerundi de la primera en marca la subordinació a la segona. Semànticament l'oració de gerundi marca una circumstància de la principal: podem considerar-la, doncs, una subordinada adverbial. Imaginem ara una construcció paral·lela en una llengua en què, a diferència del català, la morfologia verbal fos molt pobra i que els dos verbs tinguessin formes homòlogues morfològicament. Ens trobaríem en una situació molt propera a la coordinació que hi ha a

Vam sopar (i després) vam sortir a prendre la fresca

en què el subjecte de les dues oracions és el mateix.

Hi ha llengües que responen al supòsit anterior; en aquestes,

  1. un verb expressa les circumstàncies de l'altre - causa, conseqüència, seqüència temporal...
  2. cap dels dos no té una marca de subordinació
  3. tampoc no hi ha cap conjunció que els uneixi
  4. els dos verbs comparteixen almenys un argument.

Aquest supòsit rep el nom de serialització de verbs.

Un exemple de serialització de verbs ens el dóna el xinès:

guǎngchǎng shang fēi lái le bùshāo gézi  
A la plaça volar haver vingut molts coloms (=A la plaça, han vingut volant molts coloms)

Aquests verbs serialitzats de vegades corresponen a verbs únics d'altres llengües. És el cas del yoruba (llengua de Nigèria, Benín i Togo):

Ó ìwé
Ell agafar llibre venir

Olú tèlé Ayo lo oja
Olu seguir Ayo anar mercat

En el primer exemple, 'agafar' + 'venir' = 'portar'; en el segon, 'seguir' + 'anar' = 'acompanyar')