Introducció

 

Considerem les oracions següents:

M'agradaria [ que m'hi acompanyessis ]
Demà et tornaré el llibre [ que m'has deixat ]
[ Havent sopat ] vam sortir a prendre la fresca

En els exemples precedents hi ha dos verbs, a cada un dels quals correspon una oració. Les oracions entre claudàtors són subordinades; això significa que depenen de l'altra, que és la principal, en relació a la qual fan un paper anàleg a un argument o un complemnt, com es veu en les paràfrasis següents:

Això m'agradaria (això = que m'acompanyessis)
Demà et tornaré aquell llibre (aquell = el que m'has deixat)
Llavors vam sortir a prendre la fresca (llavors = havent sopat)

L'estudi de les oracions subordinades pot emprendre's des d'una perspectiva funcional o des d'una de formal. Des d'un punt de vsita funcional distingim aquests tipus de subordinades:

Des d'un punt de vista formal, les oracions subordinades es vinculen a la principal de diverses maneres:

Sovint, l'ús d'aquest darrer recurs comporta la supressió d'un dels arguments del verb subordinat, que és recuperat d'acord amb el context.

[ Havent-hi pensat molt ], no vaig presentar-me a l'examen

Però en portuguès hi ha un infinitiu personal:

As estrelas parec_ía_m sorri_re_m
Les estrelles sembl_av_en somriu_re_[3a. Pl.]

L'oració subordinada sovint té un ordre diferent del que tindria si fos principal. En alemany, per exemple, l'ordre habitual SVO queda substituit per l'ordre SOV en les subordinades:

Ich weiss, [ dass der König den Hund liebt ]
Jo que el rei el_[Ac.] gos estima