Sintaxi

Ordre dels constituents

 

Podem observar que cada llengua estableix un determinat ordre dels constituents. Alguns aspectes d'aquest ordre són absolutament rígids. Per exemple, en català l'article sempre precedeix (immediatament o no) el nom:

  el carrer
  l'antic carrer
* carrer el

Aquestes ordenacions són pròpies de cada llengua. Per exemple, en suec l'article va darrere el nom:

hus_ et
casa la

Pel que fa a l'ordre dels constituents, hi ha tres situacions possibles:

a) Un ordre rígid, obligatori. Els exemples posats damunt il·lustren ordenacions obligatòries en català i en suec, respectivament.

b) Diversos ordres possibles i diversos graus de separació, sense canvi de sentit o com a molt amb un canvi de matís:

Vindrà a la tarda en cotxe.
Vindrà en cotxe a la tarda
A la tarda vindrà en cotxe.

En aquest cas és obvi que l'ordre dels constituents és secundari i hi ha d'haver altres factors que donin a la construcció el caràcter de ben formada i amb un significat precís; en els exemples precedents, l'ús de les preposicions 'a' i 'en'.

c) En determinats casos el canvi d'ordre implica un canvi radical de significat:

Un gos perseguia un gat.
Un gat perseguia un gos.

En aquests casos la interpretació normal acostuma a veure's afavorida per l'ús de pauses i entonacions especials que donen compte de l'extraposició de l'ordre normal:

Un gat, perseguia el meu gos, i no pas un ocell!