Sintaxi

Nivells de nexos sintàctics

 

Suposem l'enunciat següent:

Admirem les belles obres d'art que ens han llegat els avantpassats

Prenent com a base el nom 'obra', observem que:

  1. hi hem afegit una marca el plural, 's' (un sufix)
  2. hi hem afegit un determinant, 'les' (un morfema independent, no pertanyent a cap de les 'grans' categories N, V i A).
  3. hi hem afegit un adjectiu, 'belles' (terme inclos dons en una de les grans categories).
  4. hi hem afegit un conjunt preposició + nom, 'd'art' (una gran categoria precedida d'un terme d'enllaç).
  5. hem situat el conjunt de manera que quedi clar que representa 'la cosa admirada' (inserció ordenada en l'oració general).
  6. i, encara, hi hem afegit una oració completa, 'que ens han llegat els avantpassats' (subordinació).

Si haguéssim de fer una descripció només del català, podríem organitzar la matèria en els sis apartats suggerits per l'enumeració anterior. Però si volem fer una descripció vàlida per a moltes llengües, ens trobem amb dificultats: a igualtat de modificació semàntica no sempre tenim la igualtat de solució sintàctica. En suec, per exemple, l'equivalent de l'article no és, com en català, un morfema separat, sinó un sufix. Anàlogament en llatí el que per a nosaltres és un exemple de preposició + nom era un nom amb un sufix de cas inseparable.

S'imposa doncs una solucíó pragmàtica: reduir el nombre de capítols i per tant complicar les descripcions interiors en cada un.

En concret, unirem els supòsits 1 i 2 i també el 3 i el 4.