Sintaxi

 

Els morfemes - tant els lèxics com els afixs - s'agrupen en sintagmes (anomenats 'frases' en la tradició de la gramàtica generativa), i aquests en sintagmes més amplis, fins arribar a l'oració sencera. Així, a

El fill de la Joana arribarà demà a la tarda en cotxe

'el fill', 'de la Joana', 'a la tarda' i 'en cotxe' són sintagmes. I, encara, 'el fill de la Joana' i 'arribarà demà a la tarda en cotxe' constitueixen sintagmes d'abast més gran.

En aquest sentit les paraules formades per una arrel i un o més afixos, ja són sintagmes.

Cada sintagma té un nucli o cap, que és l'element que el caracteritza: un sintagma el nucli del qual sigui un nom és un sintagma nominal, etc. Sense endinsar-nos en les moltes complexitats que comporta la qüestió, diguem només que els sintagmes de la mateixa classe tenen propietats anàlogues. Així, per exemple, podem coordinar un adjectiu i un sintagma adjectival:

Era una noia jove i molt bonica

Però el concepte té un abast molt més gran, i no cal ni tan sols la immediatesa dels constituents. Així, a

Vindré en cotxe

el sintagma 'en cotxe' queda vinculat a 'vindré'. I a

Vindré a la tarda

el sintagma 'a la tarda' també queda vinculat a 'vindré'. En tots dos casos el cap i el sintagma dependent són contigus. Però a

Vindré a la tarda en cotxe

volem poder dir que tant 'a la tarda' com 'en cotxe' depenen de 'vindré'; tanmateix un dels dos sintagmes és contingu a 'vindré'; l'altre, no.

I, en sentit contrari, no qualsevol conjunt de paraules constitueix un sintagma:

del dia següent havien

no és cap sintagma.