Sintaxi

Formació de sintagmes

 

Dèiem al principi que una oració era una seqüència de paraules ordenada de tal manera que el conjunt tingui un significat. Havent vist la naturalesa del fenomen de la morfologia, hem de modificar l'afirmació anterior i dir que una oració es una seqüència de paraules, dotades cada d'una determinada variant morfològica i ordenades de tal manera que el conjunt resultant tingui un significat.

La sintaxi mira d'explicar quines són les condicions que fan que un determinat conjunt tingui un significat. L'examen de qualsevol grup aleetori de paraules, cada una amb una determinada variant morfològica, ens mostra l'extrema improbabilitat que el conjunt estigui proveït de sentit.

Per poder avançar, hem d'elaborar una teoria més complexa.

En primer lloc, hem de fer grans grups de paraules, i descobrir en cada un les variants morfològiques possibles i la càrrega semàntica de cada una, i les propietats combinatòries - o sintàctiques - més generals de cada grup.

I en segon lloc, hem de descobrir els lligams entre les paraules - i els grups de paraules o sintagmes - i adonar-nos que responen a tres tipus de fenòmens:

I això ho hem de fer de manera que els conceptes valguin per a qualsevol llengua!

A la vista d'una oració com

Els meus gats van saltar al jardí del veí

hem de poder afirmar coses com les següents:

I a la vista de l'oració equivalent en una altra llengua, posem per cas l'anglès,

My cats jumped into my neighbour's garden.

hem de poder explicar les similituds i les diferències amb una terminologia vàlida per a qualsevol llengua.

D'una manera immediata ens ocuparem en termes generals dels fenòmens d'ordenació, vincles amb morfemes i concordances, i en els capítols següents analitzarem la tipologia de les paraules, les propietats de cada tipus, per avançar finalment cap a la descripció de la combinatòria per a formar sintagmes; i per a això, descobrirem que hi ha funcions semàntiques i funcions sintàctiques i quines propietats tenen cada una.