Sintagma nominal

Nom + nom

 

La construcció més simple en què un nom en modifica un altre és l'aposició. És la que trobem en català en casos com ara

El riu Ebre
El meu cosí Lluís
L'empresa Repsol
Un armari mirall

Hi ha llengües en què l'aposició dels dos noms té un abast molt més gran. És el cas de l'anglès, en què el nom modificador precedeix el modificat:

A straw hat
Un palla barret

I en àrab es dóna el mateix fenomen, però l'ordre és l'invers: primer el nucli i després el modificador:

Kitab al_maelim
El llibre del mestre

Moltes llengües presenten tendència, contra el criteri dels preceptistes, a ampliar el camp propi de l'aposició, com ara el francès 'dossier clients' o l'espanyol popular 'desalavilla' (='Dehesa de la Villa').

Aquests procediments presenten doncs unes fronteres difuses amb dos altres de signe oposat: