Sintagma nominal

Nom + enllaç + nom

 

De vegades el vincle entre els dos noms és explíicit, mitjançant una marca d'enllaç. Aquesta marca pot ser una preposició, una postposició, una marca de cas o una marca sobre el nucli.

En català la marca d'enllaç és una preposició, especialment 'de':

una peça de ferro
el germà d'en Joan
sopa de galets
llet sense lactosa

En altres llengües la marca d'enllaç és confiada a una postposició. És el cas del basc:

Euzkadi_ko itsalde_a
La costa del País Basc

Les llengües amb marques de Cas solen fer-ne servir un per a explicitar el vincle entre dos noms. És el cas del txec:

To je koblouk mého bratra
Aquest és barret meu_[Gen.] germà_[Gen.]

En algunes llengües la preposició o la postposició que uneixen els dos noms són variables, i concorden amb el nom que fa de nucli. El suahili ens dona una mostra de preposició concordada amb el classificador del nucli, com veiem en l'ús d'una preposició amb formes diferents (cha, ya, wa...):

kisu cha mpishi el ganivet del cuiner
milango ya nyumba les portes de la casa
mwana wa mfalme el fill del rei

En hindi, en canvi, la postposició equivalent a 'de' concorda amb la cosa posseïda en gènere i nombre:

larke kā kamrā l'habitació del noi
larke kī kursī la cadira del nen
larkõ kā kamrā l'habitació dels nois

Hi ha llengües en què s'alternen mètodes diferents. És el cas de l'anglès:

of the village
del poble

my father's house
meu pare_de casa

En tots els casos l'ordre dels dos noms constituents acostuma a ser força rígid, però en ocasions és més flexible que en el cas de l'aposició:

Es de sabios no seguir del enemigo el consejo

Vegem també el cas curiós d'una construcció molt habitual en grec clàssic:

Oi tou Aisōpou logous
Les de l' Isop_de faules