Sintagma nominal

Nom + adjectiu

 

La vinculació entre un adjectiu i un nom dins un sintagma nominal es pot fer de tres maneres:

Hi ha llengües en què l'adjectiu va en aposició al nom sense cap marca addicional. És el cas de l'anglès:

pretty girl
bonica noia

També hi ha llengües en què l'adjectiu ostenta marques de concordança amb el nom. És el cas del català:

Una casa nova

La forma 'nova' correspon al vincle amb un nom femení singular. Vegem el contrast amb

Un llibre nou

El recurs a les marques de concordança és força habitual en les llengües que tenen marques de gènere o classificador i nombre. Així, per exemple, en suahili els adjectius i els noms concorden en classificador i nombre:

ki_su ki_dogo ganivet petit
m_ji m_kubwa poble gran
n_jia m_baya camí dolent

Si l'adjectiu té marca de Cas, també es produeix la concordança en Cas amb el nom corresponent. És el que succeeix en txec:

Najdeš červen_ou tužk_u
Trobaràs vermell_[Fem._Sg._Ac.] llapis

En àrab la concordança és en Cas i en determinació:

bustān_u_n kabīr_u_n un jardí gran
al_bustān_u l_ kabīr_u el jardí gran

Finalment, hi ha llengües en què la vinculació entre un nom i un adjectiu és marcada per un morfema d'enllaç. És el cas de l'albanès:

Ujë i ftohtë
Aigua [enllaç] freda

Pel que fa a l'ordre, el català mostra una preferència clara per l'ordre nom - adjectiu, però s'obtenen matisos especials avantposant l'adjectiu al nom:

l'oceà immens
l'immens oceà

l'església antiga (=la que no és la nova)
l'antiga església (=l'edifici que havia estat una església)

Però moltes llengües són molt més rígides. En anglès, per exemple, l'adjectiu ha d'anar davant:

an old king
un vell rei

El gaèlic d'Irlanda posa sempre l'adjectiu darrere el nom:

gasúr mór
(un) nen gran