Sintagma nominal

Complexitats combinatòries

 

Considerem la frase

Aquelles llargues vetllades

Hem construït un sintagma nominal amb un nucli, 'vetllada', modificat per un morfema de plural, '_s', per un determinant, 'aquelles', i per un adjectiu, 'llargues'. L'aparició conjunta de tots aquests elements es troba subjecta a una sèrie de normes que no es donen per a cada un per separat, i que s'hi afegeixen. Aquestes normes són pròpies de cada llengua i i difícilment generalitzables.

Per exemple, en català no podem dir 'meu amic'; hem de dir 'el meu amic' o 'amic meu':

El meu amic em va dir que...
Un amic meu em va explicar que...

Concloem doncs que la presència d'un possessiu davant el nom implica en català la presència obligatòria d'un article (deixem ara de banda els possessius febles, avui relegats a un ús escàs).

En canvi en espanyol es diu

mi amigo
un amigo mío

Aquí els condicionaments també són estrictes - i no pas els mateixos que en català: les formes del possessiu són diferents davant i darrere, i quan van davant el nom no s'hi posa article.

Més condicionaments: en basc, per exemple, la marca de pluralitat només és compatible amb el nom amb l'equivalent a l'article determinant:

etxe casa, cases
etxe_a la casa
etxe_a_k les cases

La primera d'aquestes tres formes, que els bascos anomenen 'mugagabe' - és a dir, indeterminada - no distingeix entre singular i plural.

En turc la marca de plural és incompatible amb els numerals, que ja marquen la pluralitat tots sols:

beş adam
cinc home

En suec l'aparició conjunta de l'article i d'un adjectiu qualificatiu provoca l'ús de la forma definida de l'adjectiu i l'aparició addicional d'un demostratiu:

blad_et fulla_[Art. Det.]
ett grönt blad [Art. Indet.] verd_[N.Sg.] fulla
det gröna blad_et [Demostr.] verd_[Det.] fulla_[Art. Det.]

En anglès un nom complementat per un altre amb la marca de genitiu no pot dur article:

my father 's house
meu pare _de casa

Un fet semblant es dóna en àrab:

  bayt _u _r_ rajul _i
la casa _[Nom.] el home de

Finalment indicarem que algunes llengües estenen l'ús dels comptadors a situacions diferents de l'ús conjunt amb un numeral. En xinès, per exemple, els comptadors es fan servir en combinació amb els numerals, però també en combinació amb els demostratius:

yí běn shū
un [Compt.] llibre

zhèi běn shū
aquest [Compt.] llibre