Pronoms

Pronoms reflexius

 

Molt sovint en una oració hi ha dos elements que es refereixen a una mateixa entitat. Si comparem

La Maria renta la nena
La Maria es renta

veiem que en el primer cas 'la Maria' i 'la nena' són persones diferents i que en el segon cas 'es' equival a 'la Maria', és a dir, que hi ha una sola persona. D'un pronom com 'es' en diem reflexiu.

D'altres vegades es tracta d'una acció mútua, com a

Els polítics només saben barallar-se.

En aquest cas parlem de pronoms recíprocs

Moltes llengües tenen pronoms personals especials per a expressar la reflexivitat i la reciprocitat. En català no fem cap distinció en el cas de la primera persona i de la segona persona, i fem servir els pronoms personals ordinaris, però sí en la tercera, en què fem servir el pronom 'se', com en els exemples precedents.

D'altres llengües tenen formes especials per a totes les persones. És el cas de l'anglès.

You might cut yourself.
Podries tallar-te.

I hi ha llengües en què hi ha un sol pronom reflexiu que s'aplica a totes les persones; és el cas del txec, que posseeix dos reflexius, un de datiu i l'altre d'acusatiu, estesos l'un i l'altre a totes les persones:

Koupím si nové kolo
Compraré un_mateix_[Dat] nova bicicleta

Fora de l'àmbit dels pronoms personals, hi ha altres procediments per a expressar la reflexivitat: en grec clàssic es podia fer servir 'autós' ('un mateix') o les formes verbals de l'anomenada 'veu mitjana', una de les funcions de la qual era l'expressió de la reflexivitat.

L'ús de reflexius entra en competència amb altres recursos, basats en usos especials del verb, com ara la veu mitjana del verb grec clàssic o l'ús absolut del verb transitiu.