Pronoms

Pronoms clítics

 

En català trobem el següent contrast:

- A qui ho he de donar?
- A mi, però no m'ho donis fins demà.

En la segona oració, 'mi' i 'm' tenen la mateixa funció sintàctica (concretament, complement indirecte), que, en contextos diferents, exigeix l'ús de formes diferents del pronom: el primer es fa servir en combinació amb una preposició, mentre que el segon va sense. Aquesta segona forma és un pronom clític, o, en la terminologia tradicional catalana, un pronom feble.

Moltes llengües tenen una classe especial de pronoms, anomenats clítics. Es caracteritzen pel fet que van sempre o immediatament davant un verb o immediatament darrere.

Vegem-ne un exemple de l'italià:

Non mi diverto a giocare a carte
No em diverteixo a jugar (=jugant) a cartes

En canvi altres llengües no en tenen. En anglès, per exemple, els mateixos pronoms poden anar indistintament darrere el verb o darrere una preposició:

I do not see him
(Jo) faig no veure ell_[Ac.]

We know nothing about him
(Nosaltres) sabem no_res sobre ell_[Ac.]

El fet que els clítics vagin sempre en contacte amb el verb els aproxima als afixos verbals; se'n diferencien, però, pel fet que sovint es separen del seu verb per a unir-se a un auxiliar o a un verb principal:

No el reconec
No l'he reconegut

No ho
No ho vull saber