Pronoms

 

L'acte de parlar comporta - llevat de la figura del monòleg interior - la participació de dues persones almenys: el qui parla i el qui escolta. Ampliant-ho a la comunicació escrita, hi incloem el qui escriu i el qui llegeix.

D'aquest fet deriva el concepte semàntic de persona gramatical:

El significat dels termes equivalents a 'jo' i 'tu' són perfectament determinats en una situació donada, però cat tenir present que en el transcurs d'una conversa van canviant alternativament:

- Tu m'ho vas dir!
- Qui, jo? No ho recordo pas.

Sovint un interlocutor parla no solament en nom propi sinó també en nom d'altres amb qui es considera associat a efectes de l'expressió. D'aquí sorgeix el terme 'nosaltres', que comunament considerem primera persona del plural, tot i que no és estrictament el plural de 'jo'. Anàlogament, sovint hom s'adreça no pas a un interlocutor sinó a un grup de persones que, als efectes de la conversa, considera com un bloc: això és la segona persona del plural, 'vosaltres'.

Aquestes distincions semàntiques tenen repercussió en el repertori dels pronoms personals - que és el que ara ens ocupa - i en els fenòmens que s'hi relacionen: les concordances de persona en els verbs i les distincions que es donen en el conjunt dels possessius.