Pronoms

Gènere i nombre en els pronoms

 

L'ús del gènere (i dels classificadors en general) i del nombre en els pronoms, especialment en els de tercera persona, presenta sovint afinitats generals amb l'ús en els noms. Però no falten casos de discordança.

En les llengües sense gènere en el nom sovint tampoc no es fan distincions en els pronoms personals. És el cas del finlandès:

hän ell, ella
he ells, elles

Hi ha llengües en què els noms no fan distinció de gènere però sí que en fan els pronoms de tercera persona. L'anglès, si no fos pels pronoms personals, seria una llengua sense gènere. Però distingeix tres pronoms personals de tercera persona singular:

he masculí
she femení
it neutre

El català, com altres llengües romàniques, fa la distinció de gènere tant en el nom com en el pronom personal de tercera persona:

ell ella
ells elles

En alemany també la distinció de gènere en els pronoms personals de tercera persona va paral·lela a la dels noms:

er masculí singular
sie femení singular
es neutre singular

Sovint en la tercera persona del plural es produeixen menys distincions que en el singular:

alemany er, sie, es sie
anglès he, she, it they

Com a norma general, en les persones primera i segon tampoc no es donen tantes distincions de gènere. Així l'espanyol distingeix el gènere en la primera persona del plural i en la segona del plural:

nosotros nosotras
vosotros vosotras

Però no en el singular,

yo
tu

El català és encara més restrictiu i no fa mai distincions de gènere ni en la primera i ni en la segona del plural:

nosaltres
vosaltres

Hi ha llengües que estenen les distincions de gènere a les persones primera i segona; és el cas de l'àrab:

ka tu (masculí)
ki tu (femení)

En les llengües que tenen dual, aquest pot estendre's als pronoms personals:

grec clàssic hēmeîs nosaltres
  nosaltres dos / dues
àrab antum, antunna vosaltres (m. / f.)
  antuma vosaltres dos / dues