Pronoms

Complexitats de la persona gramatical

 

La distinció semàntica entre les tres persones gramaticals és universal. L'expressió morfosintàctica, en canvi, varia molt, i si hi ha llengües que són molt escasses pel que fa a l'expressió de la persona gramatical, n'hi ha d'altres que depassen la simple distinció entre les tres persones. Vegem-ne alguns casos típics.

Nosaltres no podem venir

En absència de més aclariments, no sabem a qui es refereix aquest 'nosaltres:

Aquestes indeterminacions solen resoldre's pel context, o assenyalant, però moltes llengües tenen recursos suplementaris, purament lingüístics.

El xinès, per exemple, distingeix dues formes per a 'nosaltres':

wǒmen nosaltres exclusiu
zámen nosaltres 'inclusiu' (tu inclòs)

Anàlogament, hi ha indefinició en el terme 'vosaltres', que pot significar:

També es pot donar indefinició en la tercera persona:

En Joan va veure en Pere quan se n'anava.
(Qui se n'anava, en Joan o en Pere?)

Algunes llengües presenten l'anomenada referència commutada. En usan (llengua de Papua - Nova Guinea) les oracions subordinades reben un marcador o un altre depenent de si el seu subjecte és el mateix que el de la principal o no:

Ye nam su_ab, isomei Vaig tallar l'arbre i en vaig baixar 'ab' = subjecte diferent
Ye nam su_ine, isorei Vaig tallar l'arbre i [l'arbre] va caure 'ine' = subjecte diferent

I d'altres llengües presenten la distició entre una tercera persona 'pròxima' i una tercera persona 'obviativa', que representen dos nivells de protagonisme, per dir-ho així. Una d'aquestes llengües és el cree (llengua d'Estats Units):

Naapeew atim_wa waapam_eew, ee_ sipwehtee _t
home gos_[obviatiu] veure_[ag. pr. + pac. obv.] [subord.] anar-se'n [sb. pr. = 'l'home']

Naapeew atim_wa waapam_eew, ee_ sipwehtee _yit
home gos_[obviatiu] veure_[ag. pr. + pac. obv.] [subord.] anar-se'n [sb. obv. = 'el gos']