Predicats nominals i adjectivals

Predicat nominal

 

Els constituents de les oracions de predicat nominal són el subjecte i el predicat nominal, units sovint per un verb copulatiu. El subjecte, a més, pot ser sobreentès, en les llengües que ho permeten, com en les oracions de predicat verbal.

Català En Joan és el mestre  
Anglès Mr Smith is a tailor El senyor Smith és sastre
Japonès imōto wa sensei deshita La_germana_petita [Tòp.] mestra era
Xinès Wǒ shì xuésheng Sóc un estudiant

En algunes llengües l'ús del verb copulatiu queda limitat a determinats temps i aspectes. És el cas del rus:

Vladimir advokat Vladimir bil advokat
En Vladimir és advocat En Vladimir era advocat

En les llengües amb gènere i nombre (i similars) la concordança no sempre és possible:

Els impostos són una càrrega important (no hi ha concordança de gènere ni de nombre)
Brad Pitt és una estrella del cinema (hi ha concordança de nombre, però no de gènere)

També hi ha casos en què es produeix sempre una simple aposició del subjecte i el predicat nominal. Així, en Cebuà (Filipines):

Magyuyuta si Juan
Pagès [Tòp.] en Joan

L'hebreu té una construcció similar, però reforça el predicat nominal amb un pronom:

ha- ish hu_ av
[Art.] home ell pare meu

Finalment, hi ha casos en què l'equivalent al predicat nominal es construeix com un verba. Això es pot fer de dues maneres: o bé afegint-hi desinències pròpies dels verbs. és el cas del turc:

abim doktor_dur
germà metge_[3a sg]

O bé per derivació; en trobem un exemple en nuxálk o bella coola (Canadà).

staltmxaw wa?imilk
és_un_cap l'home

(comparem-ho a dir 'en Joan guerreja' en lloc de 'en Joan és un guerrer')