Predicats nominals i adjectivals

Predicat adjectival

 

En línies generals, la construcció dels predicats adjectivals - també anomenats 'atributs' - és similar a la dels predicats nominals. Si els adjectius són marcats en gènere i nombre i similars, entra en joc la concordança, cosa que no sempre és possible en els predicats nominals:

Aquest llibre és molt avorrit
Aquesta pel·lícula és molt avorrida
Aquests festivals són molt avorrits
Aquestes obres són molt avorrides

No falten, però, les excepcions. En alemany, llengua amb un adjectiu força variat morfològicament, aquest esdevé invariable si fa d'atribut:

Der Tee ist gut
El te és bo

(No pas 'guter', ni 'gute', ni 'gutes').

Pel que fa al verb hi ha llengües amb diversos vebs copulatius, com ara els catalans 'ésser' i 'estar' i els espanyols 'ser' i 'estar', d'ús altament idiomàtic. (vg. en espanyol: ser / estar soltero / casado).

Més enllà de la construcció Subjecte + Verb copulatiu + Adjectiu hi ha, com en el cas del predicat nominal, altres possibilitats.

En àrab es vinculen directament el subjecte i el predicat adjectival sense article:

Ar_rajul_u hasan_u_n
El_home_[Nom.] guapo_[Nom.]_[Indet.]

(Notem que 'arrajulu alhasanu' seria 'l'home guapo')

I en rus no es fa servir verb copulatiu en present:

Etot dom novyy
Aquesta casa és_nova

En turc l'adjectiu, quan fa d'atribut, pren els morfemes de temps i persona, com si fos un verb:

Yorgun_d_uk
Cansat_[Passat]_[1a Pl.]
(=Estàvem_cansats)

Aquesta construcció ens porta als anomenats verbs de qualitat, alternativa als adjectius en moltes llengües.