Oracions predicatives

Ordenacions flexibles

 

Quan l'ordenació dels elements de l'oració no es pot formular en termes sintàctics, diem que l'ordenació és flexible. En aquests casos, les variacions s'expliquen en termes estilístics o pragmàtics.

Hi ha llengües que tenen l'ordenació absolutament lliure, si més no aparentment. Hi predominen les llengües en què cada constituent és marcat per un morfema de Cas, ja que l'ordre deixa de tenir un valor significatiu. És el cas del grec clàssic, en què són possibles les 6 ordenacions, amb escasses o nul·les repercussions semàntiques:

Ho didáskalos paideúei ton paidíon
El mestre ensenya el nen

Els tres elements 'ho didáskalos', 'paideúei' i 'ton paidíon' es poden posar en qualsevol ordre, donant lloc a 6 possibilitats pràcticament equivalents.

Algunes llengües combinen algun tret de rigidesa amb altres de llibertat. És el cas, per exemple, del japonès: el verb ha d'anar forçosament en darrer lloc, seguit només, algunes vegades, de determinades partícules; la resta dels constituents es pot col·locar amb força llibertat. Així, per exemple, l'ordre normal és el següent:

Tarō ga Hanako ni sono hon o yatta
Tarō [Subj.] Hanako [C. Ind.] aquest llibre [C.D.] va_donar

Però també és possibles altres ordenacions, a condició que el verb 'yatta' vagi al final:

Hanako ni Tarō ga sono hon o yatta
Sono hon o Tarō ga Hanako ni yatta
Tarō ga sono hon o Hanako ni yatta

Però fins i tot en aquests casos, la llibertat d'ordenació és sovint més aparent que real, ja que, quan la constricció no ve de les funcions sintàctiques, sol venir d'una altra mena de motivacions, anomenades d'ordre pragmàtic, que tenen a veure amb l'èmfasi que es posa en cada un dels elements de l'oració. Un bon exemple d'això ens el dóna l'hongarès. En aquesta llengua - resumint-ho molt - es distingeix un tema - allò ja conegut de què es parla - i un focus - l'element més rellevant d'allò que es diu del tema. El tema ocupa el lloc inicial de l'oració i el focus la posició immediatament anterior al verb. Així tenim:

A pék el_futott El forner lluny_corregué Parlant del forner, resulta que va fugir
El a pék futott Lluny el forner corregué Parlant de fugir, fou el forner qui ho va fer