Oracions predicatives

Ordenacions alternatives

 

Cal distingir entre ordenació rígida i ordenació fixa. L'alemany ens en forneix un bon exemple. L'ordre dels constituents en les oracions enunciatives és SVO:

Hans kaufte den Ball
Joan va_comprar la pilota

Però en determinades circumstàncies - per exemple, si l'oració és interrogativa - l'ordre passa a ésser VSO:

Kaufte Hans den Ball ?
Va_comprar Joan la pilota ?

I si és subordinada també canvia, però d'una manera diferent: ara l'ordre és SOV:

Mary sagt, dass Hans den Ball kaufte
Maria va_dir que Hans la pilota va_comprar

D'altra banda, hi ha verbs compostos d'un verb i una partícula adverbial en què aquesta partícula es manté unida al verb si aquest està en infinitiu o participi, i se'n separa i va a parar al final de l'oració en els altres casos.

La combinació d'aquests dos tipus de fenòmens dóna pas a un sistema d'ordenacions molt variable i alhora molt rígid: variable perquè cada element va en una posició en uns casos i en una altra en d'altres; però donada tal i tal circumstància, l'ordre possible és un de sol, i, per tant, rígid.

Aquest ordre aparentment flexible és en general sensible a diversos factors: determinació, subordinació, topicalització, negació...

En català, per exemple, els subjectes indeterminats de les oracions intransitives es col·loquen habitualment darrere el verb:

Han arribat uns amics teus

Anàlogament passa en gal·lès, que es una llengua VSO però que en les subordinades presenta l'ordre SVO:

Gwelodd Siôn ddraig
Va_veure Siôn drac

però

Dymunai Wyn i Ifor ddarllen y llifr
Volia Wyn que Ifor llegir el llibre

També el desig de posar èmfasi en un sintagma (topicalització) pot produir un canvi d'ordre, com ara en la frase anglesa

Beans, I hate
Mongetes, jo odio

En algunes llengües les oracions negatives tenen un ordre diferent de les afirmatives. Així en dewoin, llengua de Libèria, l'ordre bàsic SVO passa a SOV:

O pi sayé
Ell coure carn

O se sayé pi
Ell no carn coure