Oracions predicatives

Llengües acusatives i ergatives

 

Un cop admès el paper central que juguen el subjecte i l'objecte directe en el predicat verbal, es planteja d'una manera del tot natural la divisió dels verbs - i per tant de les oracions predicatives - en dos grans grups:

i en conseqüència parlem d'oracions transitives, amb objecte directe, i d'oracions intransitives, sense objecte directe.

Aquesta distinció no és tan simple com sembla: hi ha verbs transitius que en determinades circumstàncies prescindeixen de l'objecte directe ('avui hem menjat molt bé') i verbs intransitius emprats amb un objecte directe intern ('Aquest sí que sap viure bé la vida'). En tot el que segueix ens referirem a les situacions típiques: oracions transitives amb objecte directe i oracions intransitives sense objecte directe.

L'existència d'oracions intransitives - amb un sol argument - i d'oracions transitives - amb dos - ens porta a interrogar-nos sobre com es construeixen aquests arguments: el subjecte d'un verb transitiu, el subjecte d'un verb intransitiu i l'objecte directe d'un verb transitiu. Simbòlicament es representen per A, S i P, respectivament. Hi ha tres possibilitats:

Els fets es detecten millor en les llengües amb marca de Cas, afix unit al nom o al pronom, que en mostra la funció sintàctica. Els exemples que hi ha a continuació corresponen totes a llengües amb marques de Cas.

1) Llengües en què els subjectes transitiu i intransitiu són iguals

Aquestes llengües s'anomenen nominativo-acusatives, pel nom dels dos Casos rellevants. Vegem-ne exemples de l'alemany:

Ich [nominatiu] schlafe immer gut.
Sempre dormo bé

Ich [nominatiu] habe einen Hund [acusatiu]
Tinc un gos

2) Llengües en què el subjecte intransitiu i l'objecteu són iguals

Aquestes llengües s'anomenen ergativo-absolutives, pel nom dels dos Casos rellevants. Vegem-ne exemples del basc:

Ni [Absolutiu] etortzen naiz
Jo vinc

Nik [Ergatiu] ikusten dut nere anaia [Absolutiu]
Veig el emu germà

3) Llengües en què tots tres elements són diferents

Aquestes llengües s'anomenen tripartides. Vegem-ne un exemple del wangkumara:

Kana_ia paluna
L'home va morir

Kana_ulu kalkana titi_nana
L'home va pegar la gossa

Aquesta distinció es pot fer extensiva en certa mesura a les llengües sense marques de Cas (atenent, per exemple, a les formes dels clítics pronominals o al sistema de concordances). Des d'aquest punt de vista, podem dir que el català, com també les altres llengües romàniques, són nominativo-acusatives.

Finalment, cal indicar que hi ha llengües en què l'ergativitat és sensible a diversos factors. El georgià, per exemple, és una llengua nominativo-acusativa en les formes imperfectes del verb i ergativo-absolutiva en les perfectes.