Oracions predicatives

 

Prenent com a punt de partença conceptes propis de la lògica, podem dir que les oracions, com expressions d'un pensament, tenen un predicat: un terme que n'expressa la idea central, i al voltant d'aquest poden haver-hi arguments.

Podem diferenciar els predicats per la paraula central que els expressa: principalment un verb, un nom o un adjectiu:

El tren va descarrilar.
El meu germà és advocat.
Aquesta camisa és vella.

Seguint una terminologia no del tot afortunada, anomenarem 'oracions predicatives' a les que tenen com nucli un verb (seria més exacte dir-ne de predicat verbal). Al marge d'aquestes hi ha les anomenades 'atributives', i en aquest cas diferenciarem les de predicat nominal i les de predicat adjectival, termes molt més precisos interlingüísticament.

Començarem per les oracions predicatives - o de predicat verbal -, que presenten una casuística força complexa, i més endavant ens referirem als predicats nominals i als adjectivals, molt més simples.

En una oració de predicat verbal hi ha, com acabem de dir, un nucli constituït per un verb i, al voltant d'aquest poden haver-hi arguments i complements. El arguments són intrínsecs al predicat, i hi tenen tanta importància com el verb; els complements, en canvi, expressen circumstàncies que envolten el predicat verbal:

Plou Ni arguments ni complements
L'atleta va saltar Un argument, 'l'atleta'
Ells menjaran un entrepà Dos arguments: 'ells' i 'un entrepà'
El meu avi va morir l'any passat Un argument, 'el meu avi' i un complement, 'l'any passat'
Un company em va deixar el seu bolígraf Tres arguments: 'un company', 'em (=a mi)' i 'un bolígraf'

Situats en aquest marc semàntic, aquestes distincions són universals. Però si ens referim a la manera d'expressar-les lingüísticament, immediatament ens adonem que hem de diferenciar les relacions semàntiques, les funcions sintàctiques i les formes sintàctiques.