Oracions predicatives

Funcions sintàctiques

 

Una anàlisi, ni que sigui superficial, de la manera de relacionar-se els arguments i els complements amb el verb, mostra que en totes les llengües - o almenys en la immensa majoria - hi ha uns patrons que es repeteixen molt sovint, i que una comparació interlingüística porta a considerar homologables d'una llengua a l'altra.

Aquests patrons - que en endavant anomenarem funcions sintàctiques - es relacionen d'una manera molt complexa amb les relacions semàntiques. Ho podem veure repetint alguns dels exemples de l'apartat anterior, i observant com relacions semàntiques molt diverses coincideixen en una mateixa funció sintàctica, la que anomenem subjecte:

Agent En Pere arreglava el rellotge a cops de martell.
Força El vent fortíssim va trencar les persianes.
Instrument El taló de la Roser em va destrossar el peu.

Cal notar, a més, que alguns verbs d'algunes llengües presenten diverses construccions, amb implicacions semàntiques diverses. Així el verb català pujar admet tres construccions, amb canvi de la funció semàntica del subjecte:

He pujat dalt el campanar
He pujat els mobles a les golfes
Els mobles van pujar a les golfes

El verb anglès roll n'admet dues, també amb canvi de funció semàntica del subjecte:

John rolled the ball down the hill En Joan va fer rodolar la pilota turó avall
The ball rolled down the hill La pilota va rodolar turó avall

I el verb 'smear' n'admet dues amb canvi de la funció semàntica del complement directe:

John smeared the wall with paint En Joan va ruixar la paret amb pintura
John smeared paint on the wall En Joan va ruixar la paret amb pintura

Aquests fets han portat a alguns lingüistes a considerar que les funcions sintàctiques són primitius de la teoria lingüística. I que per tant es poden exemplificar, però no es poden definir. Es consideren bàsicament tres funcions sintàctiques:

La Cecília ha donat un llibre a la seva filla
Subjecte Verb Objecte Directe Objecte Indirecte