Oracions predicatives

Formes sintàctiques

 

Les funcions sintàctiques es caracteritzen formalment per una forma sintàctica. Per a ésser més precisos, per una o més formes sintàctiques, cosa que ho acaba de complicar.

En català, per exemple, el subjecte es caracteritza per la concordança amb el verb en persona i nombre:

El cavall s'alimentava de l'escassa herba del prat malmès
Els cavalls s'alimentaven de l'escassa herba del prat malmès

Hom podria estar temptat de dir que, a més, en català el subjecte va davant el verb (com en l'exemple anterior). Sí, però no sempre: molt sovint en les oracions intransitives el subjecte sol posar-se darrere el verb:

S'acostava un nou hivern

En espanyol l'objecte directe va amb preposició si es refereix a persones i sense si es refereix a coses:

Encontré a María en el parque
Encontré una moneda en el parque

En anglès l'objecte indirecte admet dues construccions:

I gave a book to Mary
I gave Mary a book
Vaig donar un llibre a la Maria

En francès conviuen formes com

J'aime boire un bon vin rouge
J'aime boire de l'eau
M'agrada veure un bon vi negre / aigua

En definitiva hem d'assumir que

Tota la varietat de formes sintàctiques obeeix a l'aplicació conjunta de fins a tres recursos diferents:

Començarem la nostra anàlisi atenent dues característiques que destaquen sobre la resta: