Oracions especials

L'existència com predicat

 

Algunes llengües tenen un verb específic per a predicar l'existència del subjecte. És el cas del verb català 'existir':

Aquesta mena de prínceps blaus no existeix

En d'altres llengües es fa servir un verb copulatiu acompanyat d'un locatiu desproveït de referència concreta:

There ain't no such thing as a free lunch
Els dinars gratis no existeixen

Una tercera possibilitat, verb de possessió + locatiu buit. És el cas del francès o del català:

Il n'y pas de raison pour croire ça
No hi ha cap raó per creure-ho

En d'altres llengües es fan servir altres verbs, també amb el significat molt afeblit. L'alemany fa servir el verb 'geben' (=donar) amb un complement en acusatiu:

Es gibt keinen Planet B
No hi ha cap planeta B

En xinès mandarí es fa servir el verb 'yòu', equivalent a 'haver-hi' o 'tenir':

yòu shǔ yīběn zài zhuōzi shàng
Hi ha un llibre damunt la taula