Nom

Numerals

 

Les llengües, més enllà del simple fet d'indicar la pluralitat, disposen de sistemes per enunciar amb precisió el nombre de persones o d'objectes d'un conjunt. Tots els sistemes tenen en comú l'existència de numerals simples enumeratius - dos, tres, quatre... - i de la constitució d'unitats d'ordre superior, cada una també amb un terme propi - deu, cent, mil.... És molt generalitzat l'ús de la base decimal per a l'establiment d'aquestes unitats d'ordre superior, però no és pas l'única.

Un cop establerts els numerals simples i les unitats d'ordre superior, la formulació d'un numeral segueix l'esquema general

m unitats d'ordre superior + n unitats

Però molt sovint en comptes de dir 'tres desenes', disposem de termes propis. Per exemple, quan en català diem 'trenta-set' estem dient implícitament

tres grups de 10 + 7 unitats

on veiem que, a més, determinats grups d'unitats superior tenen denominació pròpia - en aquest cas, el terme 'trenta',

trenta = tres desenes

També tenen denominació pròpia en moltes llengües determinats resultats de sumar unitats d'ordre diferent:

tretze = 10+3

L'estructura d'un sistema numeral es caracteritza per la resposta que dona a les característiques anteriors.

Si volem un sistema absolutament regular i lògic, podem començar analitzant el cas del xinès estàndard modern, que només fa ús dels dos primer recursos:

537 wǔ bǎi sān shí qī cinc cent tres deu set

Les llengües romàniques, germàniques i eslaves, entre d'altres, tenen termes especials per a les desenes. Vegem, per exemple, el català, l'alemany i el txec:

20 vint zwanzig dvacet
50 cinquanta fünfzig padesát

I també per als nombres compresos entre l'11 i el 19:

12 dotze zwölf dvanáct
17 disset siebzehn sedmnáct

En construir el conjunts de desenes + unitats, algunes llengües posen la unitat davant. És el cas de l'alemany:

36 sechsunddreißig 6 i 30

En algunes llengües queden vestigis d'un anterior sistema vigesimal, com ara en francès:

70 soixante-dix seixanta deu
93 quatre vingt treize quatre vints tretze

I en algunes llengües es donen casos d'acumulació de numerals amb valor no pas de suma sinó de diferència. Era el cas de dos numerals del llatí:

19 undeviginti en manca un per a vint
18 duodeviginti en manquen dos per a vint

D'una manera general, dels numerals anomenats cardinals (els que serveixen per comptar) en deriven, mitjançant prefixos o sufixos, els ordinals (els que serveixen per ordenar):

vint-i-set vint-i-setè

Però en molts casos els més petits tenen termes independents i a partir d'un determinat punt es formen per derivació:

primer, segon, tercer, quart, cinqu_è, sis_è
first, second, third, four_th, fif_th, six_th

Com veiem, el punt de regularització varia d'una llengua a l'altra.