Nom

Nombre

 

En català distingim entre les formes

arbre
arbre_s

Diem que la primera forma és el singular i que la segona és el plural.

Algunes llengües no posseeixen marques de plural; és el cas del japonès:

kisha tren, trens

Evidentment, aquestes llengües tenen altres recursos per a indicar, si cal, la pluralitat - amb un numeral o un indefinit, per exemple -, però moltes vegades ho deixen en la indeterminació.

Altres llengües tenen marques de plural, però en fan un ús molt restringit, de manera que la marca de plural és signe de pluralitat, però la seva absència no és pas marca de singular. És el cas del xinès:

xuésheng estudiant, estudiants
xuésheng_men estudiants

En aquestes llengües l'ús del plural queda supeditat a factors semàntics (vg,., només en noms que corresponguin a éssers animats) o sintàctics (vg., només en noms en posició de subjecte o de tòpic).

Algunes llengües afegeixen un tercer nombre, el dual, aplicat a grups de dos. És el cas de l'eslovè:

knjig_a llibre
knjig_i (dos) llibres
knjig_e llibres

En general el plural es forma afegint al singular un morfema específic, però sovint n'hi ha més d'un, i pot no ésser senzill predir quin es fa servir en cada cas. És el cas de l'alemany:

Arm_e braços
Männ_er homes
Frau_en senyores
Auto_s cotxes

A vegades el nom i la marca de plural queden foses en una sola unitat no segmentable; en són exemples:

Anglès man men
Alemany Vater (=pare) Väter

Un cas extrem del fet anterior és l'anomenat plural trencat de l'àrab: molts noms tenen un o més plurals - o més pròpiament col·lectius - només relacionables amb el singular per canvis interns i no pas per l'addició d'una terminació:

malik mulūk rei(s)
kitāb kutub llibre(s)

En algunes llengües, al costat de noms que afegeixen un morfema per a formar el plural, hi ha nombrosos noms col·lectius, per als quals hi ha un singulatiu, format també amb l'addició d'un morfema. És el cas del bretó:

gwez_ enn
arbreda_ [singulatiu]

Finalment, en algunes llengües la marca de nombre i la de gènere o classificador són indestriables; és el cas del suahili, en què per a cada classificador hi ha dues formes, una de singular i una altra de plural:

ki_umba vy_umba habitació, _ns
mw_aka mi_aka any _s
m_tu wa_tu home, _s

I encara sovint es produeix la fusió amb el Cas, com en llatí:

templ _orum
temple _[Nt.]_[Pl.]_[Gen.]