Nom

Gènere i classificadors

 

En català distingim entre

nen masculí
nen_a femení

Aquesta distinció es basa en el sexe, i per aquest motiu traslladem un concepte biològic - el de sexe - a un de gramatical - el de gènere. Aquest fet condueix a lamentables confusions: hi ha moltes llengües que estenen el gènere gramatical a tots els noms (com el català) i llengües en què no hi ha gènere i la distinció de sexe es fa per distincions lèxiques (com el basc).

Hi ha llengües en què el gènere no existeix. S'hi dona només, dins d'uns determinats límits, la distinció de sexes mitjançant paraules diferenciades, que és un recurs també usat per les llengües amb gènere. En basc:

aita pare
ama mare
idi bou
bei vaca

En les llengües amb gènere, aquest es fa extensiu a tota mena de noms, amb què la vinculació amb el sexe es fa més limitada:

femení pedra sal
masculí rellotge panorama

Quan el gènere no es basa en el sexe no té cap base semàntica: no hi ha cap motiu relacionat amb el significat pel qual puguem justificar que el nom 'pedra' sigui del gènere femení i 'rellotge' sigui del masculí. Tampoc no hi ha cap base formal: ni tots els acabats en 'a' són femenins - cas de 'panorama' - ni tots els femenins acaben en 'a' - cas de 'sal'.

Aquesta manca de motivació de la distribució dels noms en gèneres fa que les coincidències de gènere entre els noms homòlegs de llengües diferents no siguin exactes ('pols' (f) / 'polvo' (m)), i divergeixin més com més allunyades siguin les llengües.

Hi ha algunes llengües en què la distinció és entre tres gèneres: masculí, femení i neutre. És el cas de l'alemany:

Arm masculí braç
Frucht femení fruit
Gebäude neutre edifici

Naturalment, l'existència d'un neutre fa més remota encara la vinculació entre sexe i gènere:

Frau femení senyora
Fräulein neutre senyoreta

El neerlandès té un comú (resultat de la fusió entre els antics masculí i femení) i un neutre:

man comú home
vrouw comú dona
paard neutre cavall

El mateix es pot dir d'algunes llengües escandinaves, com ara el suec.

L'anglès ha relegat tota distinció de gènere als pronoms personals.

El txec - i les llengües eslaves en general - distingeix entre masculí animat, masculí inanimat, femení i neutre. Aquesta distinció, però, nomé té repercussió en determinats casos de les declinacions.

Si en les llengües que hem vist fins ara la vinculació entre gènere i sexe és molt i molt parcial, n'hi ha moltes altres en què la classificació dels noms en grups es fa sobre la base d'altres criteris, sense cap consideració del sexe. Trobem, per exemple, distincions entre éssers animats i inanimats, i dins d'aquests segons la forma, o altres criteris. En aquests casos solem parlar de classificadors, però el fenomen és essencialment el mateix: les distincions de gènere constitueixen un cas particular dels classificadors.

El suahili distribueix els noms en una sèrie de classes nominals, cada una de les quals es distingeix per un morfema inicial:

m_tu home
m_ti arbre
n_jia camí
ki_tu cosa
u_bawa ala