Nom

Demostratius

 

Els demostratius són morfemes que tenen com a missió desfer les ambigüitats del significat d'un nom sobre la base de la situació en relació a qui parla (o escriu) o a qui escolta (o llegeix). Algunes llengües ho fan mitjançant morfemes lliures; d'altres, mitjançant afixos.

En català, per exemple, 'aquest' significa proximitat a qui parla i 'aquell', llunyania. Aquesta proximitat pot ser en l'espai però també pot referir-se al temps:

aquest matí
aquella nit

Les llengües es diferencien pel nombre de termes demostratius que reconeixen. En espanyol - a diferència del català - és ben viva la distinció entre

este libro proper a qui parla
ese libro proper a qui escolta
aquell libro allunyat de tots dos

L'Ilocano, una llengua de les Filipines, té un quart demostratiu per a les coses que no són a la vista i un cinquè per a coses que ja no existeixen:

.
daydiay aquell (a la vista)
daytay aquell (fora de la vista)
daydi aquell (no existent ja)

El francès estàndard, al contrari, té un sol veritable demostratiu, 'cet' (i les seves formes), i quan cal precisar més s'hi han d'adjuntar els adverbis 'ci' i 'là':

Cette classe est grande et claire
Aquesta classe és gran i clara

Però

Ce toit- ci
Aquest teulada_ aquí

Pel que fa a la posició, algunes llengües avantposen els demostratius al nom. és el cas de l'anglès:

these flowers
aquelles flors

I en d'altres, en canvi, van darrere el nom, com en el basc:

etxe hura
casa aquella

I en d'altres, com el català, la posició normal és davant, però en determinats contextos darrere:.

aquelles flors
les flors aquelles