Nom

Articles

 

L'article determinant és una mena d'anafòric debilitat. Quan diem

l'arbre

venim a indicar que ja sabem a quin ens referim. (No obstant, són possibles usos estilístics diferents).

Hi ha llengües en què no hi ha article, i entre les que en tenen, n'hi algunes en què és un afix i altres en què és un terme independent, i unes que l'avantposen al nom i d'altres que el postposen.

Entre les llengües que no tenen article, podem esmentar el txec (i la majoria de llengües eslaves), el finès, el xinès, el japonès...:

txec dívka noia, la noia
finès kylä poble, el poble
xinès péngyou amic, l'amic
japonès kisha tren, el tren

En moltes llengües l'article determinant és un terme independent avantposat al nom; per exemple, l'anglès:

the girls
les noies

Sovint aquesta avantposició pot no ser immediata, com ho mostra aquest exemple del català:

el vell camí

En d'altres llengües, l'article determinant és un sufix postposat al nom. És el cas del suec:

häst _en
cavall el

I de vegades, essent postposat, s'hi poden interposar altres elements, com en basc:

emakume on _a
dona bona la

Moltes llengües tenen articles indeterminants. Són una mena de numerals o indefinits debilitats. Que hi hagi article indeterminant o no, que si n'hi ha vagi davant o darrere i que sigui un terme independent o un afix són fets independents del que passi amb els determinants.

En suec, per exemple, l'article indeterminant és un terme independent i va davant el nom (just el contrari del que passa amb el determinant):

en sten
una pedra

En àrab el determinant va davant i l'indeterminant darrere, i cap dels dos no es pot separar.

al_ nahru el riu
nahru _n un riu

L'irlandès i altres llengües cèltiques tenen article determinant però no en tenen d'indeterminant:

fear home, un home
an fear l'home