Morfologia

Tipologia morfològica

 

Les llengües varien molt pel nombre d'afixos que fan servir. En una mateixa situació una llengua fa servir un afix i una altra un morfema lliure. Comparem

cold_er (anglès)
més fred

En el primer cas tenim un sufix; en el segon, un morfema lliure.

En canvi en la conjugació verbal l'anglès fa servir molts més morfemes lliures que el català:

They will come
Venir_[fut.]_[3a. Pl.] > Vindran.

Podem doncs situar les llengües entre dos extrems, l'analític i el sintètic. L'anglès és una llengua força acostada a l'extrem analític. Vet aquí la llista dels seus morfemes units obligatòriament a un altre (deixant de banda els derivatius):

Plural dels noms day_s dies
Marca de possessiu father's del pare
Comparatiu d'alguns adjectius

cold_er
cold_est
més fred (que)
(el) més fred
Present, tercera persona del singular walk_s (ell) camina
Passat walk_ed va caminar...
Participi present walk_ing caminant, que camina
Paricipi passat walk_ed caminat

El xinès ocupa un lloc extrem, amb una morfologia molt escassa.

Anant cap a l'extrem de les llengües sintètiques, trobaríem llengües com l'hongarès o el llatí. En hongarès el possessiu, que en català és un morfema lliure, és un afix unit al nom:

autó_m el meu cotxe
autó_nk el nostre cotxe
autó_tok el vostre cotxe

En llatí trobem que els noms resolen amb una marca de Cas allò que el català resol amb preposicions:

domin_us (el) senyor
domin_orum dels senyors
domin_o al senyor

I els verbs incorporen una marca de veu, a diferència del català, que ho fa amb un auxiliar o amb el pronom 'se':

vide_t veu
vide_tur es veu, és vist

Des d'un altre punt de vista, pot succeir que els afixos - pocs o molts - siguin semànticament simples o, al contrari, que resultin de la fusió de diversos significats.. Des d'aquest punt de vista distingim entre llengües aglutinants (en què els morfemes es distingeixen tothora) i fusionals (en què la distinció és semàntica, però sense límits clars entre els morfemes).

Una llengua acostada a l'extrem aglutinant és el turc:

kedi_leri_n_in
del gat d'ells

I acostat a l'extrem fusional hi ha el llatí, especialment en la conjugació:

amabitur
ell serà estimat