Morfologia

Morfologia derivacional

 

Molt sovint es dona el fet que una paraula deriva d'una altra. Això significa que afegint afixos a una paraula primitiva n'obtenim d'altres de derivades, amb significats afins però ben diferenciats, i potser fins i tot pertanyents a una classe de paraules diferent de la de la primitiva:

ferro ---> ferrer
alt ---> altura
aliar ---> aliança
bosc ---> boscà
malalt ---> malaltís
rondinar ---> rondinaire
fàstic ---> fastiguejar
dèbil ---> debilitar
fort ---> fortament

En general els fenòmens de derivació són diferents dels de la morfologia flexiva, i els afixos que s'hi fan servir són més diversos i menys productius individualment; això significa que per a una mateixa idea n'hi ha uns quants de diferents, i no hi ha manera de predir quin és l'adequat en cada cas:

martell martell_ejar *martell_ificar *martell_itzar
mite *mit_ejar mit_ificar *mit_itzar
alfabet *alfabet_ejar *alfabet_ificar alfabet_itzar

Els afixos derivacionals són més 'interns' que els flexius, que son més 'perifèrics':

establir establi_ment establi_ment_s

De tota manera, els límits entre tots dos fenomens no són absoluts. Considerem el sufix '_ing' de l'anglès:

I am reading (forma verbal, i per tant exemple de 'flexió')
A reading exercise (nominalització d'un verb, i per tant 'derivació')

La derivació pot haver-se produït en fases anteriors de la llengua, i els derivatius que la van produir poden haver-se emmascarat fins al punt de fer dubtar si ens trobem davant un veritable derivat o davant dues paraules emparentades històricament:

calb
calvície

De vegades la mateixa arrel funciona de dues maneres diferents. Per exemple 'sal' és un nom que, com a tal, forma el plural 'sals' i, sense l'addició de cap derivatiu, funciona com arrel verbal, i per tant dona lloc a formes com ara 'salo', 'salem', 'salaríeu','salin'...

Algunes vegades es donen només canvis mínims; per exemple en anglès hi ha molts parells nom/verb que es diferencien per la posició de l'accent:

protest protesta (N)
protest protestar (V)