Morfologia

 

Considerem dues oracions molt semblants:

El meu fill té el pis molt brut.
Els meus fills tenen el pis molt brut

Fixem-nos en 'fill' (en la primera oració) i en 'fill_s' (en la segona). Podem considerar que 'fill_s' està format de dues unitats, 'fill' i '_s'; la primera és el mateix element que trobem a la primera oració i aporta la mateixa idea genèrica en totes dues; per la seva banda, '_s' afegeix la idea de pluralitat en la segona. Aquest element '_s' que afegeix la idea de pluralitat la retrobem a 'meu_s' i a 'el_s'.

De les unitats mínimes així obtingudes en diem morfemes. En uns casos, - com ara 'fill' - una paraula és formada d'un sol morfema; en d'altres - com ara 'fill_s' - és formada de dos, i en d'altres, encara, per més de dos morfemes.

D'una manera anàloga veiem que 'té' i 'tenen' també han de respondre a un fenomen similar, però ja endevinem que és força més complex, i hi haurem d'aprofundir pas a pas.

Des del punt de vista del significat que aporten, veiem que hi ha morfemes que aporten una idea bàsica - fill -, que aquí anomenarem arrels - obviant algunes diferències conceptuals i terminològiques. N'hi ha d'altres que modulen els significats bàsics aportant-hi idees de pluralitat (fill_s), gènere (fill_a), grau (bell_íssim), temps (cant_a, canta_ava, cant_arà...), aspecte (cant_ava, cant_à). Moltes de les distincions aportades per aquests morfemes són comunes a moltes llengües. Però n'hi ha d'altres de més exòtiques, pròpies de molt poques llengües.

De moment ens ocuparem dels aspectes generals i, en tractar de les parts de l'oració aprofundirem en la mena de significats aportats en cada cas.