Morfologia

Composició

 

La composició consisteix en la unió de dos o més morfemes lèxics:

guarda_barrera
para_brisa
aigua_neu

Hi ha, a més, compostos cultes formats directament a partir d'arrels antigues, gregues o llatines en el cas de moltes llengües europees, que no es fan servir per separat:

hemato_crit
electrò_lisi
esterno_cleido_mastoideu

Un cop format el compost, és susceptible d'adoptar formes flexives o derivació:

entero_coc_s
meta_morf_itz_ar

Algun dels elements del compost pot estar marcat gramaticalment en relació a l'altre. Per exemple, en alemany és molt freqüent formar compostos de dos noms en què el primer rep el Cas genitiu:

Bunde_s_republik
República Federal.

L'ús de la composició divergeix molt d'una llengua a una altra. Un bon exemple d'ús molt abundant de la composició és el xinès. Aquesta llengua té fama de tenir moltes paraules monosil·làbiques; en realitat és més exacte dir que la immensa majoria dels morfemes lèxics són monosil·làbics i que la gran majoria de paraules resulten de la composició de dos morfemes:

bāngzhù = ajudar
péngyou= amic

Afí a la composició hi ha el fenomen conegut amb el termes francès portemanteau (=penja-roba), que consisteix en la unió de dos fragments arbitraris de paraula com si fossis dos morfemes, sense que en realitat ho siguin:

anglès sm_og smoke + fog boira de contaminació
català cata_nyol català + espanyol català farcit de castellanismes
francès del Quebec clav_ardage clavier + bavardage xerrameca via teclat

Encara que similar a la fusió de morfemes, se n'hauria de separar com a fenomen diferent: la fusió de morfemes és evolutiva i no intencional:

pel
per + el

El portemanteau, en canvi, és intencional.