Marques funcionals

Preposicions

 

El català fa servir preposicions per a introduir una gran varietat de complements del verb:

clavar els claus amb el martell
Fer-ho sense el teu suport
He donat el llibre a la teva germana
Pledejaré contra tu

Moltes altres llengües fa servir un procediment anàleg:

Anglès with fill the glass with water omplir el vas amb aigua
  at he was never at home [Ell] no era mai a casa
Francès sur un cirque s'est installe sur la place s'ha instal·lat un circ a la plaça
  de je descends de cette voiture baixo d'aquest cotxe
Italià da vengo dalla costa vinc des de la costa
  senza parla senza fine parla sense fi

El camp semàntic de les preposicions és molt idiosincràtic de cada llengua, i costa molt als forasters aprendre'n l'ús correcte, que sovint depèn del verb al qual complementen.

En moltes llengües les preposicions presenten afinitats amb els adverbis. En anglès molts adverbis fan la doble funció:

Come in! Entra!
This book was not in the box Aquest llibre no era a la caixa

D'altres, com l'espanyol, fan locucions preposicionals (és a dir, equivalents a preposicions) combinant un adverbi i una preposició:

Nosotros comeremos después.
Nosotros comeremos después de las diez.

Algunes llengües fan servir preposicions compostes, com el català:

Aquest paquet deu ser per a mi.

L'abast de les funcions sintàctiques que requereixen una preposició és molt variable. No solen requerir preposició el subjecte i l'objecte directe:

La Maria feia el sopar

Però hi ha excepcions: en espanyol els objectes directes de persona porten la preposició 'a'.

Mató a sus enemigos
Mató todos los insectos

En moltes llengües, els complements de temps - en contrast amb els de lloc - no porten preposició:

Crec que aquell estiu a la platja no vam dormir gens.

La construcció 'preposició + nom' la retrobarem en parlar dels complements del nom.