Marques funcionals

Postposicions

 

Comparem

S'ha escolat per l'aigüera
S'ha escolat aigüera avall

El mot 'avall' de la segona frase fa, en relació a 'aigüera', un paper anàleg al que hi fa 'per' en la primera. Aquesta mena de construccions és, tanmateix, marginal en català.

Hi ha llengües, però, en què aquesta és la norma general: en comptes de preposicions hi ha postposicions, és a dir, marques funcionals que sempre van darrere el sintagma nominal que regeixen. Un exemple de llengua amb postposicions és el basc:

mendi (una) muntanya
mendi_ren d'(una) muntanya
mendi_ri a (una) muntanya (complement indirecte)
mendi handi_taruntz vers una gran muntanya

Notem com els morfemes 'ren', 'ri' i 'taruntz' no es posen davant el sintagma nominal, sinó darrere.

Algunes vegades coexisteixen preposicions i postposicions en la mateixa llengua; és el cas del suec, que, bé que és fonamentalment una llengua amb preposicions, té tanmateix una postposició, l'anomenat genitiu saxó, _s:

Karl den store _s liv
Carles el Gran de vida

Que el genitiu saxó és una postposició i no una marca de Cas queda justificat pel fet que es postposa al conjunt del sintagma nominal, no pas sempre al nom; es tracta doncs d'una situació paral·lela al de les preposicions avantposades no pas al nom sinó al conjunt del sintagma nominal.

Aquest mateix fet es dóna en d'altres llengües germàniques, com ara l'anglès:

John_ 's father
John_ de pare

the king of England_'s
del rei d'Anglaterra