Marques funcionals

Marques de Cas

 

Les marques de Cas afecten primàriament als noms i als pronoms (En general més als segons que als primers). En els textos de lingüística és habitual escriure 'Cas', amb majúscula, quan es vol expressar el terme tècnic, per diferenciar-ho de l'ús genèric de la paraula 'cas'.

Tot i les afinitats entre els sistema de Casos i el de preposicions o postposicions, són també notables les diferències:

1) El Cas és un afix, és a dir, un morfema unit indissociablement al nom; les preposicions i les postposicions, en canvi, són, morfemes perifèrics al sintagma nominal, que poden estar o no en contacte amb el nom. Podem veure el contrast amb un exemple del basc:

Dirutza aundi_aren jabe zeraten
Riquesa gran_de amo sou

La postposició _aren va darrere l'adjectiu aundi perquè aquest element és el darrer del sintagma nominal; però si no hi hagués l'adjectiu aundi s'uniria a dirutza: dirutzaren. En un sistema amb Casos, en canvi, els morfemes de Cas van units al nom (i potser, per concordança, amb els adjectius, demostratius, etc.), independentment de la posició d'aquest.

2) En cas de coordinació, les marques de Cas no es poden reduir a una de sola. En llatí:

Senat_us Popul_us_que Romanus
El Senat i el Poble Romà

Les preposicions i postposicions, en canvi, solen poder-se reduir a només una, especialment en el cas de les frase curtes:

amb la dona i els nens = amb la dona i amb els nens.

3) En les llengües amb marques de Cas, molt sovint els noms (i altres termes afectats) es distribueixen en grups de declinacions, en què els afixos són diferents. Així en llatí hi ha cinc marques de genitiu singular, '_ae', '_i', '_is', '_us' i '_ei', corresponents a cinc models de declinació. Les preposicions i postposicions presenten, a tot estirar, fenòmens fonètics de contacte:

de ferro
d'alumini

4) En moltes llengües les marques de Cas donen lloc a concordances, com es veu en l'exemple inicial del txec o en l'exemple llatí

amic_orum tu_orum
dels teus amics

Malgrat això, hi ha llengües que posen restricció a l'excés de concordances amb fenòmens de dissimilació: és el cas de l'alemany.

5) No és fiable, en canvi, la distinció basada en el fet que els termes s'escriguin junts o separats, ja que això depèn de fenòmens fonètics de contacte i en darrer terme de convencions ortogràfiques.