Marques funcionals

 

Considerem les oracions següents:

Tinc aquestes eines des de fa molts anys.
Aquestes eines no em fan cap servei.
Ho vaig arreglar amb aquestes eines.

En totes tres oracions es repeteix un mateix sintagma, 'aquestes eines', que en cada una fa una funció sintàctica diferent. En la primera és l'objecte del verb 'tinc', en la segona és el subjecte de 'fan' i en la tercera és un complement circumstancial d''arreglar'. En els dos primers casos la funció sintàctica es posa de manifest per l'ordre dels elements, reforçat per la concordança en el segon. El tercer exemple és diferent: a més del verb i el sintagma nominal, hi ha un altre element, la preposició 'amb'.

Hi ha doncs una categoria de morfemes, les preposicions, que s'anomenen així perquè s'avantposen al sintagma nominal (En l'exemple, 'amb' precedeix 'aquestes eines').

El que en català són preposicions, en d'altres llengües són postposicions, que es postposen al sintagma nominal:

Preposició + Nom (o pronom)
Nom (o pronom) + Postposició

L'ús de preposicions i postposicions entra en competència amb el sistema de Casos. En moltes llengües els noms - i els pronoms - adopten formes diferents segons la funció sintàctica. Les marques de Cas solen anar darrere el nom, però tot i així es diferencien de les postposicions pel fet que són afixos, és a dir, no es poden separar del nom.

Vegem-ne un exemple del txec:

Proč píšeš t_ím špatn_ým pér_em ?
Per_què escrius aquesta_amb dolenta_amb ploma_amb ?

Les preposicions, les postposicions i les marques de Cas , a mé de distingir les funcions sintàctiques, entren en la distinció dels anomenats complements circumstancials (lloc, temps, mode, instrument...)