Marques funcionals

Casos en els pronoms

 

En general, els pronoms són més proclius al sistema de Casos que no pas els noms.

Així, en català, que és una llengua sense Casos, els pronoms personals tenen tanmateix diverses formes que corresponen a diverses funcions sintàctiques. D'una banda hi ha els pronoms forts (usats com subjecte i darrere preposició):

jo mi
tu  
ell, ella  
nosaltres  
vosaltres  
ells, elles  

Hi ha, a més, una sèrie completa de pronoms clítics: n'hi ha un per a cada pronom personal de primera i segona persones, i dos [acusatiu i datiu] per als de tercera. Hi ha, a més, els clítics 'ho' [3 sg n], 'hi' [locatiu o datiu], 'ne' [ablatiu o partitiu] i 'se' [3 reflexiu]. Cada clític pot tenir fins a quatre formes, que s'usen segons un complex conjunt de regles de fonètica sintàctica.

- A qui ho he de donar?
- A mi, però no m'ho donis fins demà.

En anglès: els pronoms personals presenten contrastos com ara

he nominatiu
him objectiu

No falten, però, llengües en què l'ús de Casos i de preposicions o postposicions és el mateix per a noms i pronoms. En finès, per exemple, els 15 morfemes de Cas propis dels noms són emprats també pels pronoms personals (amb algun canvi al·lomòrfic). Vegem alguns Casos de 'kirja' ('llibre') i 'minä' ('jo'):

Nominatiu kirja minä
Genitiu kirja_n minu_n
Inessiu kirja_ssa minu_ssa
Elatiu kirja_sta minu_sta
Il·latiu kirja_an minu_un

Es tracta d'un bon exemple de la transició que hi ha entre les postposicions i els sistemes de Casos.