Introducció

 

En aquestes notes ens proposem de donar una visió general de les similituds i les diferències entre les llengües que es parlen arreu del món.

I per fer-ho, no partirem del no res: les notes són en català i per tant es suposa en el lector un coneixement suficient d'aquesta llengua. Sempre que sigui possible, doncs, il·lustrarem els diversos fets amb exemples catalans. Quan calgui mostrar la variabilitat dels fenòmens, es faran servir preferentment llengües que previsiblement el lector pot conèixer més: per això hi haurà molts exemples de l'anglès - que ja és prou diferent - i molt pocs de l'espanyol, perquè no ho és prou. I quan no quedi més remei, es recorrerà a llengües més allunyades del nostre entorn. Aquesta opció comporta un risc sobre el qual cal prevenir: el conjunt de llengües esmentades pretén reflectir la variabilitat dels fenòmens, però la reiteració de solucions semblants en les llengües citades no ens autoritza a concloure que aquestes siguin les solucions majoritàries a escala universal.

La lingüística pretén explicar el màxim nombre de fenòmens amb el mínim nombre possible de principis. Aquesta fita s'assoleix en dues fases: primer cal anotar escrupolosament el màxim nombre de fenòmens, i sistematitzar-los; això implica crear una terminologia amb definicions precises, i aquest sol fet ja comporta una primera clarificació: en esforçar-nos a destriar com són de diferents les coses ens trobem forçats a captar allò que tenen d'igual. Finalment ve la fase explicativa: cal donar compte amb el mínim possible de recursos el màxim possible de fets.

Mirarem de seguir aquests dos propòsits de la manera més simple possible, evitant l'excés de tecnicismes.