Introducció

Criteris

 

La descripció d'una llengua exigeix el desenvolupament paral·lel d'unes certes dosis de teoria. Donada la ja indicada finalitat d'aquestes notes, defugirem els excessos teòrics, sense caure però en el simplisme que fa més nosa que servei. És un equilibri difícil, però que no hem volgut defugir.

Tots els punts són il·lustrats amb exemples. Com a norma general, hi hem fet servir traduccions paraula a paraula; són molt més il·lustratives i, atesa la simpliditat de les frases triades, el lector pot recompondre amb facilitat la traducció més precisa sense gaire dificultat. En uns pocs casos, però, hem afegit una traducció literària, és a dir, normal, a la traducció mot a mot.

No ens hem limitat a traduir les paraules senceres: una part essencial de la descripció lingüística és ocupada per la fragmentació de la paraula en morfemes constituents. Com es justificarà en parlar de la morfologia, sovint els morfemes queden molt més ben definits per una indicació semàntica esquemàtica que no pas per un fragment de paraula - un morfema - que, tret del seu context, podem trobar sota una forma totalment diferent en un context diferent. Per aquest motiu alternarem les formes d'anàlisi:

nens: nen_s = nen_[Pl.]
sortíem: sort_í_em = sort_[Impf.]_[1a Pl.]

Ha de quedar clar que les dues formes de presentació són equivalents: en les primeres insistim en la forma i en les segones en el significat. Atesa l'omnipresència de '_s' com marca de plural en català, en el primer exemple preferirem la forma 'nen_s'. Però si notem l'anomalia que representa l'anàlisi 'sort_í_em' quan comparem aquest forma amb l'homòloga d'un altre verb com ara 'cant-àv-em', queda justificat a bastament que en aquest segon exemple preferirem la forma 'sort_[Impf.]_[1a Pl.]'.