Interrogació

Les respostes 'sí' i 'no'

 

La resposta habitual a una interrogativa polar sol ésser 'sí' o 'no':

- Saps qui ha vingut?
- No.

Alternativament podem donar una resposta com la següent:

- Has vist qui acaba d'entrar?
- Ho he vist

La base d'aquest segon sistema és la repetició del verb, en forma afirmativa o negativa, segons calgui.

I en ocasions solemnes podem acumular els dos procediments:

- Acceptes l'Anna-Maria per esposa?
- Sí, l'accepto.

Hi ha llengües que no tenen equivalents exactes de les respostes sí i no, i hi és obligatòria la repetició del verb, en forma afirmativa o negativa, com en el segon procediment suara indicat. N'és un exemple el gaèlic d'Irlanda:

An bhfuil sa bhaile ? Tá / Níl
Que és ella a casa ? És / No_és

En les llengües que tenen equivalents de les respostes 'sí' i 'no', pot succeir que la negació en la resposta sigui el mateix morfema que en la negació oracional:

No, no l'he vist

En d'altres llengües, però, es tracta de morfemes diferents. Així, en francès, es distingeix entre 'ne', que serveix per fer negativa una oració, i 'non', que representa la negació sintètica o d'una sola paraula:

Non, je ne regrette rien
No, jo no lamento res

El mateix passa en anglès amb 'not' i 'no'.

Algunes llengües afegeixen un tercer terme que serveix per a donar una resposta afirmativa a una pregunta negativa. És el cas del 'doch' alemany:

Ist dein Vater nicht hier? - Doch, er ist hier
És el_teu pare no aquí? - Al_contrari, ell és aquí