Iterrogació

Pronoms interrogatius

 

Les interrogatives de contingut reclamen la presència d'un pronom interrogatiu ('qui?', 'què?', 'quan?', 'on?'...) o un adjectiu interrogatiu ('quin?'). Molt sovint aquests termes són anomenats interrogatius 'wh', denominació basada en la reiteració de les lletres 'wh' en els corresponents termes anglesos ('who?', 'what?', 'when?', 'where?', 'which?'), però és preferible dir-ne en conjunt interrogatius de contingut. Totes les llengües tenen conjunts anàlegs.

L'interrogatiu substitueix el terme esperat en la resposta, però no necessàriament en el mateix lloc on s'espera la resposta. Vegem-ne exemples en cataà, en turc i en suec:

Qui va venir ahir?
En Joan [va venir ahir]

kitabı nerede biraktın?
llibre_[Ac. Det.] on has deixat?

vilken bok läser du?
quin llibre llegeixes tu?

La presència d'un adjectiu o d'un pronom interrogatiu limita la necessitat d'altres recursos per a indicar el caràcter interrogatiu. Tot amb tot, moltes llengües també recorren a l'entonació per a indicar la interrogació de contingut. I algunes fan servir a més una partícula interrogativa; és el cas del japonès:

John wa nani o kaimashita ka?
Joan [Tòp.] què [C.D.] ha_comprat [Interrog.]

En moltes llengües els interrogatius serveixen també per a altres propòsits, com a pronoms relatius o indefinits.