Interrogació

Partícules interrogatives

 

En català podem dir, d'una manera pràcticament equivalent,

Tens gana?
Que tens gana?

La diferència entre les dues expressions rau en l'absència o la presència de 'que', que en el segon exemple fa de partícula interrogativa, un dels diversos valors que té aquest morfema.

De les llengües que tenen una partícula interrogativa, n'hi ha unes en què aquesta és optativa, com en català; en d'altres, en canvi, és obligatòria, com en japonès:

Kore wa hon desu ka
Això [Tòp.] llibre és [Interrog.]

Quan hi ha partícula interrogativa, la seva posició acostuma a ésser fixa; en el darrer exemple del japonès veiem que es situa al final. En català, en canvi, si n'hi posem, l'hem de col·locar al principi:

Que t'ha tornat el llibre, en Joan?

En basc hi ha una partícula interrogativa, 'al' (que també funciona com a verb en altres contextos); es col·loca immediatament davant el verb auxiliar:

Askotan etortzen al zerate?
Moltes_vegades venir que_potser feu?

També el morfema interrogatiu s'incorpora de vegades al verb. El turc ens en subministra un exemple:

Gel _iyor mu_ ydu_ nuz?
Veni _nt [Interrog.] [Passat] [2a. Pl.]?